El proppassat dimarts, dia 5 d’abril, ens visità Xavi Sarrià, el cantant d’Obrint pas. Fou una xarrada informal (amb grups de 1r i 2n de Batxiller i 4t de l’ESO) en la qual ens feu un repàs a la trajectòria del grup.
Per presentar el grup direm que Obrint pas és un grup de música d’estil folk punk, una barreja de rock, skaa, hardcore i reggae amb tocs de música tradicional valenciana en què destaca la incorporació de la dolçaina com element característic, gràcies a la qual han creat un estil propi que ha influenciat moltes bandes posteriors. Les seues lletres tracten temes diversos, encara que prenen protagonisme la denúncia social, la solidaritat i la defensa de la pròpia identitat cultural i lingüística
Començà narrant-nos el naixement del grup, que sorgí a l’IES Benlliure de València en el curs on ell anava, que era el primer que s’havia creat al centre de línies en valencià. Quan muntaren el conjunt, animats pels companys de classe, decidirem convocar un referèndum per batejar-lo amb un nom. En ell hi va participar tothom i acabà guanyant el nom de Parvulari Radioactiu, però el vam rebutjar i, després d’un colp de mà, els propis membres del grup decidiren posar-li Obrint pas.
Tot i que tenien molts fans en el Benlliure la seua consagració vingué a través dels premis Tirant de rock III convocats per Acció Cultural del País Valencià. Xavi ens contà que en celebrar-se aquell any el certamen al costat del seu centre, molts companys del seu insti hi anaren, i com que el premi era per votació popular aconseguiren guanyar.
A partir d’aquell premi s’obri una etapa en la qual les maquetes que havien enregistrat es transformaran en discs que s’incorporen al mercat i el grup va consolidant-se poc a poc. Les seues actuacions, fonamentalment, es donaran al País Valencià i Catalunya, però amb el pas dels anys la seua projecció els afiançarà arreu de l’estat espanyol on han participat en nombrosos festivals. També han actuat a Europa a països com Alemanya, Països Baixos, Bòsnia, Txèquia, França, Croàcia, Portugal, Eslovènia i d’altres. Fins i tot han actuat a Veneçuela, Cuba, Marroc o Palestina.
Aquests recorreguts sovint els feien amb una furgoneta, en viatges en ocasions interminables, i amb un grapat de sucoses anècdotes. Probablement el que més els va impactar va ser la seua gira al Japó l’any passat de la qual ens mostrà un vídeo que va anar comentant-nos en directe. Va haver-hi una anècdota que els deixà en fora de joc. En un dels llocs on actuaren es presentà un japonés tocant una dolçaina. De primeres van pensar que es tractava d’una broma estil càmera oculta, però resultà que no ho era. El japonés els havia vist actuar a Madrid i va quedar meravellat per la seua música, especialment per la dolçaina, així que se’n va anar a València per a comprar-se’n una i ja a sa casa es va dedicar a aprendre a tocar-la.
A la xarrada va quedar clar que cantar en valencià no els havia suposat cap problema a l’hora de cantar fora del nostre àmbit lingüístic, és a dir arreu d’Espanya o del món, perquè per damunt de la llengua surava la música, i aquesta no té fronteres.
Ens va dir que malgrat dedicar-se a la música tots havien acabats els seus estudis a la universitat i que qui sap si quan deixaren la música podrien fer valdre els títols adquirits. Ell mateix podria treballar de professor de Valencià perquè era filòleg. De fet qui va fer el vídeo del Japó era un ex integrant del grup. Ens contà que en realitat el que a ell li agradava més era escriure, potser per això no és casualitat que siga el lletrista del grup. La seua passió per l’escriptura la va poder fer realitat amb la publicació, l’any 2008, d’un llibre anomenat Històries del Paradís editat per Bromera, que casualment acabava de fer recentment una segona edició. Ens explicà que al llibre conta vint- i- cinc històries que ocorren simultàniament a diferents punts del planeta.
Per acabar ens va dir que estava a punt d’eixir l’últim treball del grup anomenat Coratge i es va referir a l’últim concert fet a Benimaclet, on més de 8000 persones pogueren gaudir de la seua música.. Finalment es declarà seguidor del Llevant.
