Paseando por Madrid

En el monumento a los abogados laboralistas de Atocha

ESTUDIANTS DE L’IES ISABEL DE VILLENA VISITEN EL CIUTAT DE VALÈNCIA

El passat dia 5 d’abril, 38 alumnes de l’IES Isabel de Villena de la Malva-rosa visitaren l’estadi de l’equip degà del País Valencià, el Llevant U.E. , per conéixer el club.    

Redactors: Equip de redacció de 3r B.

Aquesta visita s’emmarca dins la promoció que realitza el Llevant U.D. per transmetre els valors que l’entitat blaugrana exemplifica des de 1909: esforç, unió i esportivitat i que vol conjuntar l’educació i l’esport. S’ha fet en un moment en què l’equip dirigit per Luis García Plaza està jugant molt bé. Està triomfant amb un estil basat en el treball i la bona gestió, en la direcció i en la lluita, en la unió i la constància als vestidors. Actualment té prop de 11700 socis, ocupa el lloc desé i és el tercer millor equip de la segona volta del campionat lliguer, després dels “intocables” FC Barcelona i Reial Madrid CF. Aquests fets estan ocorrent contra tot pronòstic, ja que a principi de temporada alguns mitjans de comunicació ja donaven els granotes per descendits. Però si alguna cosa caracteritza aquest equip és l’esperit de superació, com ho demostraren amb l’ascens de l’any passat. L’equip ha tingut moltes dificultats econòmiques, els jugadors són veterans, molts d’ells han vingut cedits d’altres equips i és l’equip amb menys presupost de primera divisió. La unió, l’esforç la humilitat, el treball i la constància i un equip integrador han aconseguit tot açò. Un dels pilars fonamentals ha sigut l’afició, sense recriminar-los si perdien i animant-los en cada moment. Aquestes són les qualitats que buscaven els professors perquè calaren en els joves.

Els alumnes foren rebuts per la cap de premsa i el delegat de camp, els quals respongueren i explicaren molt amablement,  les preguntes i els dubtes que se suscitaren. Així, per exemple, explicaren els orígens del club: nasqué el 1909 amb el nom de Fútbol Club Levante al mateix temps que el Real Gimnástico Club de Fútbol. Posteriorment al 1939 es fusionarien els dos amb el nom de Levante Unión Deportiva. En un principi l’equipatge del Fútbol Club Levante era blanc-i-negre i el de Real Gimnástico Club de Fútbol era blaugrana. Després de la fusió adoptaren una equipació amb ratlles blanques i roges, però finalment es canvià per l’equipació blaugrana actual i decidiren jugar en el camp de Vallejo. Hi va haver una altra pregunta que causà interés en torn al jugador Caicedo, actual jugador del Llevant, en el sentit de si seguirà l´any que ve en les files dels granotes o se n´anirà a un altre equip. El delegat va respondre que el Llevant faria tot el possible per a poder retindre el jugador a causa del bon rendiment que està mostrant en aquesta temporada.

Dins de l’estadi han pogut gaudir de totes les seues instal·lacions, fins i tot van tindre el privilegi i l’oportunitat d’asseure’s en la banqueta dels seus jugadors predilectes amb foto inclosa, de trepitjar la gespa, d’endinsar-se als vestidors, on llegiren els post-it que anteriors visitants van escriure, i d’entrar a la sala VIP i a la llotja.

Els alumnes gaudiren d’un día d’aprenentatge i llevantinisme alhora, i van aprendre els valors de l’equip centenari amb el seu lema d’enguany: “La unió és la salvació”.

En paraules d’Adrià, alumne de 3r d’ESO, “fou una experiència molt agradable poder visitar el meu equip, al qual anime fins deixar-me la veu totes les setmanes, fou un orgull trepitjar la gespa on juguen els meus ídols, li la recomane a tots els xiquets, i no tan xiquets, que siguen del Llevant”

En resum els alumnes han passat una jornada inoblidable que acabà amb un regal de comiat que els va fer el club: una granota, una bufanda i unes fotografies d´alguns jugadors.

]]> http://villenasolidario.wordpress.com/2011/04/14/noticia-visita-llevant-ue/feed/ 0 villenasolidario P1000888 P1000897 P1000903 P1000904 http://villenasolidario.wordpress.com/2011/04/10/xavi-sarria-obri-pas-al-villena/ http://villenasolidario.wordpress.com/2011/04/10/xavi-sarria-obri-pas-al-villena/#comments Sun, 10 Apr 2011 17:30:23 +0000 villenasolidario http://villenasolidario.wordpress.com/?p=189 ]]> El proppassat dimarts, dia 5 d’abril, ens visità Xavi Sarrià, el cantant d’Obrint pas. Fou una xarrada informal (amb grups de 1r i 2n de Batxiller i 4t de l’ESO) en la qual ens feu un repàs a la trajectòria del grup.

Per presentar el grup direm que Obrint pas és un grup de música d’estil folk punk, una barreja de rock, skaa, hardcore i reggae amb tocs de música tradicional valenciana en què destaca la incorporació de la dolçaina com element característic, gràcies a la qual han creat un estil propi que ha influenciat moltes bandes posteriors. Les seues lletres tracten temes diversos, encara que prenen protagonisme la denúncia social, la solidaritat i la defensa de la pròpia identitat cultural i lingüística

Començà narrant-nos el naixement del grup, que sorgí a l’IES Benlliure de València en el curs on ell anava, que era el primer que s’havia creat al centre de línies en valencià. Quan muntaren el conjunt, animats pels companys de classe, decidirem convocar un referèndum per batejar-lo amb un nom. En ell hi va participar tothom i acabà guanyant el nom de Parvulari Radioactiu, però el vam rebutjar i, després d’un colp de mà, els propis membres del grup decidiren  posar-li Obrint pas.

Tot i que tenien molts fans en el Benlliure la seua consagració vingué a través dels premis Tirant de rock III convocats per Acció Cultural del País Valencià. Xavi ens contà que en celebrar-se aquell any el certamen al costat del seu centre,  molts companys del seu insti  hi anaren, i com que el premi era per votació popular aconseguiren guanyar.

A partir d’aquell premi s’obri una etapa en la qual les maquetes que havien enregistrat es transformaran en discs que s’incorporen al mercat i el grup va consolidant-se poc a poc. Les seues actuacions, fonamentalment, es donaran al País Valencià i Catalunya, però amb el pas dels anys la seua projecció els afiançarà arreu de l’estat espanyol on han participat en nombrosos festivals. També han actuat a Europa a països com Alemanya, Països Baixos, Bòsnia, Txèquia, França, Croàcia, Portugal, Eslovènia i d’altres. Fins i tot han actuat a Veneçuela, Cuba, Marroc o Palestina.

Aquests recorreguts sovint els feien amb una furgoneta, en viatges en ocasions interminables, i amb un grapat de sucoses anècdotes. Probablement el que més els va impactar va ser la seua gira al Japó l’any passat de la qual ens mostrà un vídeo que va anar comentant-nos en directe. Va haver-hi una anècdota que els deixà en fora de joc. En un dels llocs on actuaren es presentà un japonés tocant una dolçaina. De primeres van pensar que es tractava d’una broma estil càmera oculta, però resultà que no ho era. El japonés els havia vist actuar a Madrid i va quedar meravellat per la seua música, especialment per la dolçaina, així que se’n va anar a València per a comprar-se’n una i ja a sa casa es va dedicar a aprendre a tocar-la.

A la xarrada va quedar clar que cantar en valencià no els havia suposat cap problema a l’hora de cantar fora del nostre àmbit lingüístic, és a dir arreu d’Espanya o del món, perquè per damunt de la llengua surava la música, i aquesta no té fronteres.

Ens va dir que malgrat dedicar-se a la música tots havien acabats els seus estudis a la universitat i que qui sap si quan deixaren la música podrien fer valdre els títols adquirits. Ell mateix podria treballar de professor de Valencià perquè era filòleg. De fet qui va fer el vídeo del Japó era un ex integrant del grup. Ens contà que en realitat el que a ell li agradava més era escriure, potser per això no és casualitat que siga el lletrista del grup.  La seua passió per l’escriptura la va poder fer realitat amb la publicació, l’any 2008, d’un llibre anomenat Històries del Paradís editat per Bromera, que casualment acabava de fer recentment una segona edició. Ens explicà que al llibre conta vint- i- cinc històries que ocorren simultàniament a diferents punts del planeta.

Per acabar ens va dir que estava a punt d’eixir l’últim treball del grup anomenat Coratge i es va referir a l’últim concert fet a Benimaclet, on més de 8000 persones pogueren gaudir de la seua música.. Finalment es declarà seguidor del Llevant.

En el IES Isabel de Villena hemos preparado las siguientes actividades: PROGRAMA DIA DONA

Mai vos heu parat a pensar en els sorolls i crits que podem escoltar al nostre institut? Bé, nosaltres sí. Amb aquest objectiu hem elaborat un mapa acústic del centre.

En un primer nivell, estar hores en ambients on el soroll és excessiu produeix malestar, estrés , trastorns de la son, pèrdua d’atenció, dificultats de comunicació i pèrdua d’oïda. A llarg termini, poden desenvolupar-se conductes agressives i dificultats de convivència.

Amb el terme, contaminació acústica, es fa referència al soroll, és a dir als sons no desitjats i molests que pot provocar trastorns físics i psíquics als éssers vius.

El nivell del so es mesura amb un sonòmetre i es mesura en decibels (dB). Nosaltres hem mesurat al llarg de dues setmanes amb aquest instrument el nivell de soroll en diferents llocs i a diferents hores. Per tal d’interpretar els resultats cal posar alguns valors de referència.

Els alumnes de 2n batxillerat de tècniques del laboratori de física i química hem realitzat un exhaustiu treball de recerca de dades, amb el sonòmetre, al nostre IES. Els resultats es mostren en la taula següent:

Compareu aquestes dades amb els efectes que poden causar eixos “sorolls” en l’organisme.

Per tal de completar l’estudi inclourem algunes dades d’interès:

• Prop del timbre/campana: 90 dB
• Valor mitjà del so dels auriculars dels alumnes:79 dB

Amb aquestes dades objectives finalitza el nostre treball, ara és el vostre torn, reflexioneu i penseu:  quant de temps us queda per quedar-vos sords?

Treball realitzat pels alumnes de 2n batxillerat de Tècniques de Laboratori: Josep Cueca, Marta Moreno, Dario Navarro, Almudena Rubio, Jose Alberto Solier i Loly Tarín.

Distribución y desigualdad social.

GLOBALIZACIÓN, MUNDO RURAL Y SOBERANIA ALIMENTARIA

La exposición consta de 15 paneles, cada uno con un tema diferente, pero todos relacionados con la alimentación.

Está situada en la entrada del IES Isabel de Villena,  comenzó el día 9 de noviembre y finalizará la penúltima semana de diciembre.

Principalmente los tres primeros paneles son los más destacados porque tratan sobre la lucha por la supervivencia.

En segundo lugar los tres siguientes paneles hablan de la cumbre mundial de la alimentación, ante la certeza de poder contar con la suficiente alimentación; el 75% de la pobreza es rural, y el 25% vive en barracas y casetas, y así pues la función de la ONU es tratar de erradicar la pobreza.

A continuación, los tres siguientes paneles tratan de las semillas transgénicas, como consecuencia, más del 30% de la población de América Latina y el Caribe no tiene tierras propias, ahora bien, las cadenas alimentarias son las que las manipulan genéticamente para que tengan mejor aspecto a la hora de comercializarlas.

En cuanto a los dos paneles siguientes, comentan sobre la monopolización, de la alimentación en las empresas, al mismo tiempo, tratan sobre la discriminación de género, raza y clase social y por último las mujeres son principalmente sobre explotadas y afectadas.

Para concluir los dos últimos paneles, explican que por cada minuto de hambre, mueren 60 personas de hambre y las mansiones más ricas gastan 1,4 litros de agua por minuto y muchos más ejemplos de diferencia en el mundo.

La PAC se encarga de la competición internacional, el “duping” son las exportaciones europeas.

Gabi Guanín Romero

]]> http://villenasolidario.wordpress.com/2010/12/21/globalizacion-mundo-rural-y-soberania-alimentaria/feed/ 0 villenasolidario http://villenasolidario.wordpress.com/2010/12/21/mi-aventura/ http://villenasolidario.wordpress.com/2010/12/21/mi-aventura/#comments Tue, 21 Dec 2010 12:17:15 +0000 villenasolidario http://villenasolidario.wordpress.com/?p=139 ]]> Recuerdo que ese día era muy tranquilo. Iba de camino al instituto, cuando de repente vi una luz muy fuerte en el cielo. No  le di importancia, ya que pensaba que podía ser algún efecto del sol o incluso de una estrella. A la hora del patio estaba en la fuente y noté unos movimientos extraños en el agua, ésta vibraba con mucha  fuerza. Todo aquello era muy anómalo y empecé a preocuparme. Al cabo de dos horas, estábamos en clase como siempre: Roberto cantando ópera, Andrea riéndose, Sergio poniéndose los pantalones hasta la garganta… Jesús Tomás nos estaba dando clase explicando los ejercicios, cuando de repente se oyó un estallido enorme: BOOM, BOOM, BOOM.  Empezaron a sonar unos ruidos muy fuertes del cielo,  como si fueran truenos  pero el caso es que no había nubes. Entonces fue cuando empecé a asustarme bastante y comencé a pensar que algo muy raro estaba pasando.

Luego, al cabo de unas horas  exactamente a la hora de comer, en las noticias empezaron a comentar las cosas extrañas que habían sucedido durante el día, pero todavía no sabían qué era lo que estaba ocurriendo. Aunque ahora que lo recuerdo, dijeron que el famoso satélite Meteosat había sido destruido en circunstancias extrañas. Estaba haciendo los deberes y mi inquietud me hizo mirar por la ventana. Como estábamos en invierno, anochecía mucho antes y  al mirar al cielo descubrí un rastro muy extraño en la Luna. En aquel momento me dirigí a mi ordenador para buscar información sobre la Luna, pero como  habían sido destruidos los satélites,  no había Internet. Entonces, fui corriendo al comedor a conectar la televisión, pero tampoco había señal por la misma razón.

Al día siguiente, a pesar de que era sábado, se oían muchos ruidos en la calle. Cuando me asomé a la ventana vi algo demasiado raro, una nave espacial aparcada en el campo de fútbol enfrente de mi casa y la gente que huía despavorida. También vi a Iván dando balonazos a la nave.  En ese momento salió de ella un extraterrestre de dos metros como poco. Salí corriendo a llamar a mis padres pero… no estaban, entonces supuse que estarían en el Mercadona o en el Vidal. Cogí la bici y me fui corriendo al Mercadona, pero la calle era un caos absoluto. Había mucha gente herida, la policía, el ejército y la Cruz Roja no daban abasto. Cuando llegué, estaba cerrado y pensé que me había jugado el trasero inútilmente. Así que desanimado me fui a mi casa ya que suponía que el Vidal también estaría cerrado.

Cuando llegué, en la escalera, me encontré a mis padres y les pregunté a donde estaban y me contestaron que habían ido a casa de mi abuela y estaban haciendo la paella. Así que,  decepcionado, me fui a su casa. Pero cuando estábamos disfrutando de la paella, vino un extraterrestre con una cuchara dispuesto a comérsela. En ese momento todos nos quedamos aterrorizados y de repente, se tiró un pedo y todos se quedaron dormidos menos yo, quizás debido a la gran cantidad de colonia que me había puesto. Cuando el extraterrestre se disponía a comer, cogí el ambientador y se lo eché en la cara y eso les asustó tanto que se fueron a su planeta a toda pastilla. Y de esta manera la humanidad se libró de una buena invasión.

Álvaro Artalejo Medina 1º B

No sé si habéis visto alguna cafetería tan limpia desde luego yo no, algo que quizá a los alumnos les cuesta valorar. La cafetería se limpia varias veces al día, no me lo imagino en ningún otro sitio. El mimo y esmero, el empeño en que ponen para que cuando nos sentemos en una mesa todo esté perfecto es encomiable. Y en muchas ocasiones no lo valoramos, por eso os pedimos que cuando abandonéis las mesas no estaría de más que correspondierais con el trato que se os da y lo dejaseis tal cual os lo encontrasteis. Javi y Amelia son de fiar, lo digo porque cuando no tenemos dinero ellos nos fían, No hay problema ya me lo pagarás mañana se les oye decir. Y nosotros agradecidos hacemos memoria para que esa confianza se la podamos devolver. Y por si su dedicación fuera poca, no sé si muchos lo sabéis, que sábado o domingo y a veces los dos días también vienen al instituto a limpiar y a proveer de bebidas y alimentos para que cuando el lunes lleguemos todo esté a punto. Por todo ello tendrían que ser miembros permanentes del Consejo Escolar del centro, porque de alguna manera nos representan a todos.

Por último, tengo la impresión, no sé si equivocada, de que, a la hora del patio, no acuden a la cafetería del centro tantos profesores como antes. No sé si ello es debido a la algarabía que produce el alumnado (por cierto me da la impresión de que acuden más alumnos) o alguna razón que desconozco e imagino que lícita. Sea como fuere, cuidémoslos porque son únicos.

La parte oscura de mi conciencia

Estas fiestas se celebraban por dos razones:

• El comienzo del año en honor al dios Saturno
• El triunfo de un victorioso general.

Las primeras se celebraban del 17 al 23 de Diciembre en honor a SaturnoDios de la agricultura, a la luz de velas y antorchas, se celebraba el fin del período más oscuro del año y el nacimiento del nuevo período de luz, o nacimiento del Sol Invictus, coincidiendo con la entrada del Sol en el signo de Capricornio (solsticio de Invierno).

Eran siete días de bulliciosas diversiones, banquetes e intercambio de regalos. Las fiestas comenzaban con un sacrificio en el templo de Saturno (en principio el dios más importante para los romanos hasta Júpiter), al pie de la colina del Capitolio, la zona más sagrada de Roma, seguido de un banquete público al que estaba invitado todo el mundo.

Los esclavos en la Saturnales

Durante las Saturnales, los esclavos eran frecuentemente liberados de sus obligaciones y sus papeles cambiados con los de sus dueños. Los esclavos durante estas fiestas se les permitía comer más y trabajar menos y como eran unas tradiciones tan arraigadas que era imposible erradicar las solaparon dándole una apariencia cristiana, de ahí viene nuestra Navidad.

Tonet Bort 2º Bachiller

Este cuadro representa la festividad de las Saturnales